OBRA DE TEATRE “YO SOLO QUIERO IRME A FRANCIA”

Un drama interpretat per Maria Galiana, sobre el pes de les herències emocionals, la memòria familiar i les ferides del passat ambientat entre la Guerra Civil i el present.

La Inés assisteix al vetllatori de la Pilar, que decideix deixar-li casa seva en herència sense haver-la conegut mai i sense avisar la Leo, la seva néta.

Juntes descobriran un passat desconegut que obrirà antigues ferides familiars, que es remunten a la infantesa de la mateixa Pilar durant els últims mesos de la Guerra Civil i la seva joventut a la Secció Femenina.

Quant pesen les herències emocionals, aquelles que ningú reclama però que travessen generacions?

No només el procés d’escriure la Pilar, la nostra protagonista, sinó també els meus propis records de les històries que m’explicava la meva àvia m’han acompanyat durant tot el procés d’escriptura. El seu “Jo: veure, sentir i callar”, repetit tantes vegades a la meva mare, les meves germanes i a mi, és quelcom que, tot i no pertànyer-me directament, continua viu a través meu.

Herències similars acompanyen els quatre personatges d’aquesta obra: la Pilar, una dona gran que només és capaç d’enfrontar-se a la vida en el seu propi vetllatori; la Marisol, que fuig per trobar un lloc on alliberar-se de la culpa; la Leo, que viatja pel món escapant del desig de tenir una llar; i la Inés, que, en la seva obsessió per indagar en el passat, espera entendre’s a si mateixa.

En realitat, totes elles busquen aquest lloc que imaginen. Alguns l’anomenem llibertat. Altres el van anomenar França.

Autora i Directora: Elisabeth Larena